Vegetació de ribera

En aquest tram el riu de la Llosa supera el pendent mitjançant una sucessió de petits saltants d’aigua. Les oscil·lacions de cabal i la inestabilitat dels marges del riu sotmesos a una erosió intensa dificulten l’establiment de la vegetació llenyosa prop de l’aigua.
Tot i que en aquest punt no hi ha un bosc de ribera ben constituït si que els marges rocosos del riu són colonitzats per sargues, Salix elaeganos. Formant un segon cinturó de vegetació més allunyat del llit del riu hi creix una bosquet dominat per l’avellaner, Corylus avellana però on també hi ha algun freixe Fraxinus excelsior i algun vern, Alnus glutinosa.
A l’estrat arbustiu hi ha Rubus idaeus. L’estrat herbaci és espacialment heterogeni i varia en funció del microrelleu. Ocupa sobretot els espais entre els grans blocs de granit arrosegat per la corrent, lluny de l’aigua. La gran força erosiva del riu no permet la presència d’una cap de sòl propera a l’aigua tot impedint la presència d’espècies higròfites o hidròfites pròpies dels ambients aquàtics. Així doncs l’estrat herbaci està constituït per espècies generalistes pròpies d’ambients humits de muntanya com ara Heracleum sphondylium, Astrantia major, Aconitum anthora, Dryopteris filix-mas, Vicia sepium, Phyteuma spicatum, Laserpitium latifolium, Poa nemorosa, Pimpinella major, Knautia dipsacifolia arvernensis, etc