Prat d’alta muntanya

En aquest vessant del Turó Gros i el PuigSesolles el límit forestal es troba al voltant dels 1550 metres.
Per sobre d’aquesta cota s’hi fan prats i matollars amb presència d’algunes espècies pròpies de l’estatge subalpí pirinenc.
En aquest punt, totalment orientat cap al nord, s’hi fa un matollar baix dominat per Juniperus communis nana i Vaccinium myrtillus. Però també hi ha Cotoneaster integerrimus, Rosa pimpinellifolia, Calluna vulgaris, Genista pilosa i Thymus serpyllum.
Els marges del prat són colonitzats per les espècies arbories pròpies de la zona forestal adjacent Fagus sylvatica i Abies alba.

Als espais oberts que queden entre les mates arbustives s’hi fa un prat dominat per gramínies però on també hi creixen moltes altres espècies herbàcies. Els petits afloraments rocosos trenquen la homogenïtat i generen un microrrelleu que contribueix a augmentar la diversitat.
La gespa que creix entre les mates està dominada per tofes de gramínies diverses com ara Deschampsia flexuosa, Anthoxanthum odoratum, Festuca sp. S’hi refugien també multitud d’altres herbes com ara Primula veris, Lathyrus linifolius, Lathyrus pratensis, Achillea millefolium, Conopodium majus, Galium pumilum, Anemone hepatica, Anemone nemorosa, Lotus corniculatus, Potentilla neummaniana, Vincetoxicum hirundinaria, Stachys sp, Narcissus sp, Plantago maritima, Urtica dioica, Dianthus seguieri, Luzula campestris, etc.

La presència d’algunes espècies com ara Potentilla montana, Alchemilla alpina i Geranium sylvaticum es rellevant biogeogràficament pel fet que a Catalunya apareixen únicament al Pirineu i al Montseny.
Les condicions d’humitat possibiliten la presència de diverses espècies de falguera com ara Dryopteris filix-mas, Polypodium vulgare i a les roques Asplenium septentrionale.
Els afloraments rocosos i les zones de sòl més prim permeten la presència d’espècies rupícoles com ara Saxifraga genesiana, Saxifraga granulata i alguna herba de cicle anual com ara Arabidopsis thaliana o Erophila verna.