Plantació

Actualment, per sobre de la cota 1350 hi ha una pineda de pi roig, provinent de la reforestació. Entre els anys 1980 i 1982 es van destruir (llaurar i aterrassar) els prats de la part alta del vessant obac del Montsec.
Després de més de 30 anys d’aquesta actuació les cicatrius al paisatge encara avui són ben visibles en forma d’esglaons i terrasses.
Els desnivells creats al terreny dificulten el pas per l’interior de la pineda.
Sobta la manca de respecte que suposa per l’entorn la destrucció amb maquinària pesant d’un vessant tant extens i sobretot que en les feines de reforestació s’utilitzessin espècies impròpies com els xiprers (Cupressus sp). Allà on la repoblació no ha estat exitosa actualment s’hi fan boixedes o bé prats.
En aquest punt proper a la pista i a una petita fondalada la plantació de Pinus sylvestris hi ha una clariana ocupada per una prat amb alguna mata isolada de Juniperus communis i Lavandula angustifolia. Altres espècies arbustives com ara Arctostaphylos uva-ursi i Cotoneaster integerrimus hi creixen formant un tapís.
La capa de gespa contínua la proporcionen diverses espècies de gramínies com ara Festuca paniculata, festuca gautieri i Sesleria coerulea. L’aspecte dels prats va variant al llarg de l’any en la mesura que van florint o apareixent les diverses espècies herbàcies.
Hi observem diverses espècies camèfites i hemicriptòfites com ara Helianthemum sp, Anthyllis vulneraria, Anthyllis montana, Coronilla minima, Euphorbia cyparissias, Plantago lanceolata, Achillea millefolium, Primula veris, Potentilla neummaniana, Thalictrum minus, Lotus corniculatus, Lathyrus linifolius, etc. També hi observem alguns geòfits com ara Muscari neglectum, Asphodelus albus, Valeriana tuberosa o bé Ranunculus gramineus.