Alzinar

Després de deixar el GR-172, el camí s’enfila amb fort pendent, tot fent ziga-zagues, cap a la Font del Llum. En aquest punt l’alzinar, dens i embardissat, amaga grans blocs despresos de la paret nord de Montserrat.
Es tracta d’un bosc amb un estrat arbori baix (no gaire més de 4m) dominat per Quercus ilex. Tot i que de manera isolada hi apareixen peus d’espècies caducifolies com ara Acer opalus, Sorbus aria, etc
Per sota d’aquest estrat arbori s’hi densenvolupa un dens estrat arbustiu format per Arbutus unedo, Coronilla emerus, Ilex aquifolium, Buxus sempervirens, Lonicera implexa, Rhamnus alaternus, Erica arborea, Hedera helix, Rubia peregrina, Rubus ulmifolius.
La densitat de l’estrat arbori, així com la pedregositat i inestabilitat del sòls dificulta l’establiment d’un estrat herbaci. Tot i axí les condicions d’humitat afavoreixen la presència de diverses espècies de falguera com ara Asplenium trichomanes, Asplenium fontanum o Polypodium vulgare. Els blocs de roca ombrívols estan encatifats per les rosetes de fulles de Ramonda myconi.