Tartera

Després del Coll de la Caldereta, el corriol atravessa una zona de tarteres, amb una exposició clarament sud. Les tarteres són acumulacions de blocs de mida mitjana provinents de la meteorització de les roques aflorants. En aquest tram del vessant esquerra del Riu Brugent aflora el sòcol hercinià format per diorites (roques ígnies intrusives).
Tot i les condicions ambientals extremes d’aquest entorn pedregós (manca i inestabilitat del sòl, manca d’aigua, etc) hi viuen algunes espècies ben adaptades a aquests medis tant restrictius.
Són de notable singularitat biogeogràfica les poblacions abundants d’una espècie de falguera poc freqüent, Cheilantes marantae. Es tracta d’una espècie de falguera calcífuga, que no tolera les roques riques en carbonat de calci.
Als espais entremig de les roques també s’hi fan d’altre espècies de falguera com ara Ceterach officinarum, Asplenium trichomanes o bé Polypodium vulgare. També s’hi fan altres espècies herbàcies com ara Euphorbia characias, Saxifraga fragilis, espècie pròpia de les zones rocoses així com diverses espècies de plantes crassulàcies (Sedum sediforme, Sedum sp,etc)