Fageda

En aquest tram el camí remunta la riera de l’Erola. Tot i que el límit inferior de la fageda al Montseny es troba als 1200m, en vessants ben exposats al nord i en fondalades la fageda pot baixar per sota dels 1000m. En aquest punt la fondalada i el vessant orientat al nord estan recoberts per una fageda densa.
Es tracta d’un bosc dens i ombrívol amb un estrat arbori monoespecífic de Fagus sylvatica. Es tracta d’un bosc “net” sense estrat arbustiu ni herbaci, molt poc divers.
El fort pendent del vessant fa que els sòls siguin esquelètics i pobres en nutrients (amb un pH molt àcid). Les condicions topogràfiques deprimides del fondal, juntament amb la densitat del fullatge estival impedeixen el pas de la llum. A més, tot i que la humitat ambiental és elevada, la transpiració dels faigs juntament amb el migrat desenvolupament dels sòls fa que els sòls no disposin d’una bona reserva d’aigua. Aquest conjunt de condicions ambientals extremes dificulten la presència d’espècies diferents al faig. En aquest punt a la vora de la Riera de l’Erola apareixen alguns verns, Alnus glutinosa. De manera testimonial s’hi fa Daphne laureola, Hedera helix, Anemone hepatica, Viola sylvestris. Les condicions d’humitat ambiental permeten la presència d’algun peu de falguera, Pteridium aqulinium i Polystichum setiferum.