Pradells nitròfils

Els voltants de la casa de Serralta, actualment abandonada, constitueix una veritable clariana oberta entremig de l’alzinar. Es tracta d’una de les poques clarianes existents en aquesta zona de la muntanya.
Segurament és utilizada com a sestador, lloc de descans, del bestiar.
La zona plana immediatament adjacent a la casa està recoberta per una comunitat herbàcia constituïda per herbes nitròfiles pròpies de zones molt intensament pasturades o marges de camins. Una gran proporció de les espècies són teròfits o herbes anuals de cicle ràpid, únicament visibles en el moment que les condicions d’humitat i temperatura els són propícies (Veronica hederifolia, Veronica arvensis, Erodium malacoides, Erodium cicutarium, Euphorbia sp, Sisymbrium officinale, Linum usitatissimum, Capsella bursa-pastoris, Alyssum alysoides, Xanthium echinatum,…).
A part dels teròfits també hi creixen d’altres herbes de caràcter més permanent, visibles durant un període més llarg (Plantago laneceolata, Marrubium vulgare, Hyoscyamus niger, Poa bulbosa, etc)
A les zones amb poc gruix de sòl amb poca reserva d’aigua (terraprims) s’hi fan herbes crassulàcies (Sedum acre, Sedum sp). A les zones de sòl més gruixut, una mica més humides s’hi fan herbes com ara Sambucus ebulus, Urtica dioica o Dipsacus fullonum.