Alzinar

En aquest punt la pista s’obre pas per l’alzinar. La multitud de camins i pistes de desemboscar que s’oberven a les imatges actuals donen pistes de la intensa explotació a la que han estat sotmesos aquests boscos. Aproximadament fins el 1955, abans de la generalització dels combustibles fòssils, aquests alzinars s’explotaven intensament per a la obtenció de carbó vegetal.
L’estrat arbori, molt dens, està dominat per l’alzina “Quercus ilex“. De manera més esparsa hi trobem Quercus suber, Quercus petraea (possiblement també Quercus canariensis) i Arbutus unedo.
La manca de llum i la pedregositat del sòl dificulten l’existència d’un estrat arbustiu i herbaci ben constituïts. L’estrat arbustiu però està format majoritàriament per Erica arborea i Hedera helix. Es rellevant l’abundància d’Smilax aspera que en alguns rodals origina autèntiques cortines vegetals força espìnoses.
Als marges de la pista on hi arriba la llum hi poden crèixer espècies arbustives heliòfiles com ara Sarothamnus spp, Cistus salvifolius o bé Genista monspessulana.