Bardissa

En aquest punt la pista forestal atravessa la capçalera d’un dels sots del vessant del Montnegre. Aquests sots, humits i frescos, són la única discontinuïtat existent en l’uniforme alzinar que recobreix el vessant. Les condicions microclimàtiques d’aquestes petites fondalades facilita la presència d’una major proporció d’espècies caducifòlies, abundants al vessant nord.
De lluny, sobretot a la primavera, aquests sots constitueixen veritables línies de color verd viu que s’obren pas a la matriu verd fosc de l’alzinar.
En aquest sot l’estrat arbori d’alzines queda interromput en una petita clariana recoberta per una bardissa molt densa. Es tracta d’una formació vegetal unispecífica, formada únicament per mates d’esbarzer (Rubus ulmifolius). L’estrat arbori esta constituït per algun roure de fulla gran (Quercus petraea) de grans dimensions i algun cirerer (Prunus avium) recoberts de Clematis vitalba.
A les vores del camí hi apareixen espècies herbàcies com ara Urtica dioica, Geranium robertianum, Symphytum tuberosum, Lamium flexuosum, Eupatorium cannabinum, etc