Pineda de pi blanc

Malgrat que en aquest punt el camí atravessi una pineda de pi blanc, els murs i les barraques de pedra seca delaten el passat agrícola de la zona. Així doncs la pineda actual es tracta d’un bosc relativament jove.

comparativa

A la imatge anterior hem marcat en vermell el punt d’observació i amb un cercle vermell el mas Gibert, actualment abandonat. La imatge mostra com a l’any 1956 la zona estava ocupada per camps de cultiu d’oliveres o altres arbres fruiters.

En aquest punt actualment l’estrat arbori alt esta format per Pinus halepensis (Pi blanc). Per sota hi trobem altres espècies arbòries com ara Olea europaea (Olivera) i Ceratonia siliqua (Garrofer) probablement vestigis dels antics camp de cultiu.
Totes les espècies que observem en aquest punt presenten estratègies diverses per poder encarar els llargs períodes de sequera
L’estrat arbustiu alt esta dominat per Rhamnus lycioides, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus i Arbutus unedo (poc abundant)
A les zones on la pineda és menys densa hi observem un estrat arbustiu baix, ric en espècies heliòfiles, dominat bàsicament per Rosmarinus officinalis i Erica multiflora. Però també hi observem Globularia alypum, Thymus vulgaris, Cistus clusii, Helianthemum syriacum, Juniperus oxycedrus, Ulex parviflorus, Asparagus acutifolius, Bupleurum fruticescens i Rubia peregrina.

Al les clarianes o marges de la pineda s’hi pot desenvolupar un estrat herbaci dominat per diferents espècies de gramínies (Brachypodium retusum, Stipa offneri, Hyparrhenia etc). També hi ha Ruta chalepensis, Sedum ediforme, Phlomis lychnitis o bé espècies geòfites d’òptim primaveral com ara Narcissus assoanus, Gladiolus communis. De manera molt esporàdica també hi apareix Ophrys lutea