Màquia

En alguns àrees l’alzinar és substituït, ja sigui per factors naturals o antròpics, per una formació arbustiva alta (de més de 2m) anomenada màquia. Es tracta d’una comunitat molt densa i rica sobretot en espècies arbustives.
En aquest punt el corriol atravessa un zona dominada per una màquia. En aquest punt hi observem un estrat arbori espars constituït per Pinus halepensis i Quercus ilex.
A l’estrat arbustiu hi trobem les següents espècies: Pistacia terebinthus, Pistacia lentiscus, Quercus coccifera, Arbutus unedo, Rosmarinus officinalis, Buxus sempervirens, Amelanchier ovalis, Viburnum tinus, Erica multiflora, Bupleurum fruticosum, Rubia peregrina, Smilax aspera, Ruscus aculeatus, Ossyris alba, Lonicera implexa, Juniperus oxycedrus.


Algunes espècies arbustives apareixen preferentment a les zones més obertes o marges de camins: Globularia alypum, Thymus vulgaris, Juniperus phoenicea, Bupleurum fruticescens, Cistus albidus, Ononis spinosa, Lavandula, Fumana, Daphne gnidium. En aquestes zones també hi observem algunes espècies herbàcies com ara Carex halleriana, Brachypodium retusum, Psoralea bituminosa, …