Pineda de pi negre

Durant el primer tram el recorregut atravessa una pineda de pi negre, orientada majoritàriament cap a l’est. Tot i que els diversos torrents que drenen aquest vessant originen variacions locals d’aquesta orientació general. A partir de la consulta dels registres fotogràfics antics observem un clar avenç de la superfície de vessant recoberta de bosc a costa d’una disminució de la superfície ocupada per prats de pastura.

Es tracta, en general, d’un bosc força jove, amb un estrat arbori dens dominat per Pinus uncinata però interromput per múltiples clarianes. De manera aïllada podem observar algun Sorbus aucuparia, Salix caprea o Betula pendula.. A les zones més humides hi abunden les catifes de molsa.

Aquesta pineda no presenta un estrat arbustiu continu, però de forma esparsa hi trobem: Juniperus comunis, Cotoneaster integerrimus, Rubus idaeus, Iberis sempervirens, Thymus serpyllum i Daphne mezereum.

L’estrat herbaci és ric en espècies hemicriptòfites, algunes de les quals compartides amb les dels prats, que comentem tot seguit. (Achillea, Anemone, Campanula, Cruciata, Dianthus, Eryngium, Galium, Primula, Prunella, Ranunculus, Trifolium, Valeriana, Veronica, etc)

Les tofes de gespa que tapissen el bosc estan constituïdes bàsicament per espècies de gramínies cespitoses (Festuca gautieri, Deschampsia flexuosa, Anthoxanthum odoratum, Dactylis glomerata, etc…) i ciperàcies.

A les raconades humides hi observem tapissos d’Alchemilla alpina i a les fissures de les roques Valeriana tripteris

Data d’observació 19-07-2015